Diego González
Profesores valencianos coherentes rompen el carné de CCOO PV Comissions Obreres del País Valencià tras firmar el despido de 5.200 profesores interinos y legitimar la estrategia de privatización de la educación pública ideada en los despachos de la fundación FAES de desprestigio social y de destroce de la labor del profesorado de la Enseñanza Pública.
No sólo no secundaron la huelga de 6 días que se convocó por decisión asamblearia de la Coordinadora de Professorat Interí sino
que sindicalistas amarillos como Ferrán García (@Ferranpi100), van
vanagloriándose de la firma del despido. El otro día se les hizo
escrache (ese que luego defienden cuando es para el PP) pero siguen
empeñados en manter su postura. Como a los diputados que se niegan a
votar la ILP de la PAH hay que señalar a los que firman despidos y
siguen desprestigiando la lucha sindical, actuando de espaldas a los
trabajadores que dicen representar y colaborando en el sostenimiento
imposible de la paz social.
Trabajadores de la enseñanza valenciana enseñando sus bajas de UGT y CCOO, después de la nueva traición cometida…
Benvolguts companys, benvolgudes companyes,
Hem conegut per la premsa (també pel vostre web) de l’existència
d’aquest escrit. No sabem si espereu contestació o només es tracta d’una
justificació per a manifestar la vostra opinió sobre la signatura del
nou acord de professorat interí. I no ho sabem perquè, encara que sembla
dirigida a nosaltres, cap membre de la vostra direcció ha tingut la
consideració d’enviar-nos-la.
També ens haguera agradat haver tingut una relació més fluïda en
les darreres setmanes i haver pogut contrastar, com dieu en el vostre
escrit, això de “les legítimes discrepàncies polítiques i sindicals” i
haver pogut planificar la mobilització que anunciàveu en els vostres
comunicats per a defensar els drets de les persones treballadores que
pròximament perdran el seu lloc de treball.
Cal recordar que nosaltres, en novembre de 2010, vam renunciar a
una part de les nostres posicions i vam signar l’acord denunciat ara i
vam donar prioritat a la unitat sindical en la defensa de l’autèntic
acord de mínims que s’havia mantingut inalterable en els darrers trenta
anys: l’ordenació de les borses i la no substitució d’una part del
professorat per una altra. Però finalment no heu considerat necessària
cap mobilització i només heu considerat convenient reunir-vos amb la
resta de sindicats i amb l’administració.
És clar que les mobilitzacions de les darreres setmanes i la
concentració durant la mesa sectorial d’educació, com també dieu en el
vostre escrit, “són una pràctica sindical i social legítima i com tal la
reconeix la FE CCOO PV”. I ho sabem perquè darrerament hem compartit
mobilitzacions d’aquestes característiques en RTVV, el metro, l’EMT… hem
pogut participar en processos d’assembles o referèndums on els
treballadors i les treballadors han tingut veu i vot en allò que els
afectava. Per què no heu deixat que es repetira aquest model a
l’ensenyament? Per què aquesta mobilització unitària no ha estat
possible a l’ensenyament?
Vosaltres, com a membres d’un sindicat de classe, heu de
contestar-vos algunes preguntes abans de fer-ne d’altres, perquè la
democràcia no és només la possibilitat de mantindre posicions diferents
–que també– sinó que les persones afectades puguen tindre veu i,
especialment, vot en tot allò que els afecte. I en aquest cas se’ls ha
negat la veu, la participació i se’ls ha ignorat la història.
No volem donar lliçons sindicals a cap organització, però ens
sorprén que sense gastar la més mínima energia en la mobilització heu
donat per perduda la batalla i heu renunciat a la resistència en la
defensa dels drets de treballadors i treballadores a no ser despatxats i
ser substituïts per d’altres, una posició mai viscuda en el nostre
sector, que crea un precedent gravíssim, alhora que inèdit i difícilment
defensable per un sindicat de classe, com CCOO, en altres sectors i
empreses.
Si darrerament existeix una marea enorme d’indignació que qüestiona
l’immobilisme de moltes organitzacions, també de l’esquerra política,
social i sindical, és per aquesta perillosa tendència a només demanar la
participació i la implicació del vot de les persones cada quatre anys,
siga en unes eleccions polítiques o sindicals. Hem vist eixa indignació
en les persones i col·lectius que es planten davant les corts o cambres
legislatives, els ajuntaments, les institucions judicials, les seus de
partits polítics… o darrere de les persones que creuen que són
“insensibles” a les seues demandes, com en el cas de la PAH. I tot això
perquè parlar de democràcia o dir que “un altre món és possible” és
alguna cosa més que un eslogan ocasional. I si una part del professorat
interí està molt disgustat amb la vostra posició és perquè us considera
part seua, no com a d’altres sindicats.
Estem totalment d’acord amb això que “qualsevol organització que
ostenta la representació de treballadors i treballadores ha de ser
escrupolosa amb el respecte als més elementals principis democràtics,
cívics i de convivència”. Nosaltres ho creiem així i ho fem extensiu, a
més de les estructures sindicals, a les persones a les quals
representem, les vertaderes protagonistes d’aquesta història.
Per últim, és evident que nosaltres no defensem cap agressió a cap
persona, ni les animem. Tampoc sabem si més enllà de crits com
“esquirols” van haver-hi altres coses: nosaltres només vam veure gent
indignada, nerviosa i decebuda per no haver sigut escoltada abans de la
signatura, però també per no haver rebut cap explicació després. Tot i
això, sabem que les agressions que pateix el professorat interí són
responsabilitat exclusiva d’una conselleria d’educació més interessada a
crear conflictes i retallar que a defensar l’escola pública. Una
agressió, al professorat interí, legitimada ara amb la signatura de
l’acord per part de quatre sindicats.
Malgrat això, continuarem treballant per a construir ponts on les
organitzacions sindicals i les treballadores i els treballadors ens
agrupem en la defensa dels nostres drets i els de l’escola pública sobre
la base d’una plataforma reivindicativa clara i transparent i amb el
compromís de donar veu al professorat per a decidir tant aquesta
plataforma com les mobilitzacions i qualsevol eixida als processos de
negociació.
Finalment, us convidem a la retirada de la vostra signatura de
l’acord del dia 3 d’abril i a recuperar la unitat sindical sobre la base
del manteniment de les actuals borses de treball i del consens social,
polític i sindical que ha caracteritzat el funcionament d’aquestes en
els darrers trenta anys.
València, 5 d’abril de 2013
Coordinadora Professorat Interí
Associació de Funcionariat Interí Docent – AFID
Sindicat de Treballadores i Treballladors de l’Ensenyament del País Valencià – Intersindical Valenciana
No hay comentarios:
Publicar un comentario